Història

33-carraixet-teatre-micalet

1. HISTÒRIA DEL GRUP.

Per a entendre i seguir la història d’aquest grup, es essencial conéixer i comprendre qui va ser Lleonard Giner i Mur.

Lleonard Giner es recordat pels seus amics com un bon home, fill d’un anarquista, un fuster que’s guanyava la vida honradament, un músic aplicat i un valencianista declarat i sincer . Però sobre tot, com un pare que va saber transmetre a les seues filles i al seu fill  l’estima per la música, la llengua i la cultura de la nostra terra.

Lleonard Giner i Mur va nàixer a Tavernes Blanques l’any 1935 i des de molt menut va mostrar un profund interés per la música. El seu pare ja tocava el llaüt i la bandúrria a la rondalla del poble, i es per això, que als vuit anys, Lleonard va començar a apendre a tocar el llaüt. Seria a l’any següent, quan iniciaria els seus estudis musicals com alumne del mestre En Eveli Valero, conegut con “El ceguet”, mestre també del famós músic José Iturbi.

Lleonard Giner fou membre fundador i director de la segona rondalla de Tavernes Blanques (1952 – 1954), i també d’una de les primeres rondalles d’Alboraia anomenada Amanéixer (1960 – 1967). En aquesta rondalla destacaren Pepe Vivó –que més tard entra a formar part de Els Pavesos– i Rafa Arnal, que per aquella època estava el Lo Rat Penat.

En 1970, Lleonard i la seua dona Carme formaren el grup familiar “Garabatos” amb els seus fills Mª Carme, Lleonard, Eva i Myriam, guanyant el 1er. Premi al I Festival de Cançó Infantil organitzat per “El Corte Inglés” a València.

Va ser a finals de l’any 1971 quan fou creada també a Tavernes Blanques, un altra rondalla composta per gent jove del poble i dirigida pel mateix Lleonard. Entre els membres del grup de la rondalla es trobava Rafael Arnal, qui va impregnar a tot el grup d’un sentiment nacionalista-valencià amb el seu plantejament: “… i perquè no en la nostra llengua?”. En aquells anys a les rondalles es cantaven cançons en castellà –com per exemple “Clavelitos”, i coses per l’estil–, per això, la proposta de Rafael de fer cançons en valencià va ser acceptada de bon grat, tant per Lleonard com per la resta dels membres de la rondalla. Va ser així de senzill, volien fer música popular, assumint de fet tota la seua problemàtica. Aquest era l’entorn social i musical que més avant propiciaria el naixement del grup Carraixet 72.

Tot seguit van prendre contacte amb la gent que intentava fer rutllar el moviment de la cançó al País Valencià. L’eix d’aquest moviment fou Rafael Sena –amb qui el grup prompte va entaular una gran amistat–, ja que, a casa seua, un estudi fotogràfic al carrer Russafa tenien “semiclandestinament” allò que avui es diu una “Oficina de Management”, on es reunia pràcticament quasi tota la gent que, en aquell moment, feia cançó al País Valencià.

Entre altres grups podem esmentar a L’Equip Valencià Folk, Manolo Miralles, l’Enric Ortega, Els Sols de Sueca, que més endavant i fent una síntesis de tots ells donaren lloc al grup Al Tall. Tanmateix, hi eren Joan Bosch, Genit, l’Araceli Banyuls, l’Ibarra, l’Esbart d’Elx, Nosaltres de Castelló, a més d’un grup format per quasi tota la comissió d’una falla de València on cantava el seu president Joan Monleón. Aquest grup s’anomenava Els Pavesos, que durant al llarg de la seua trajectòria artística van tindre moltes relacions i concomitàncies amb els membres de Carraixet.

Va ser tota aquesta colla de gent –i d’altra més que potser ara no recorden– amb Rafael Sena al cap, les persones que van crear un moviment de cançó que fins i tot tenia nom “Els Amics de la Cançó”, però que òbviament no estava legalitzat.
I en efecte, a finals de l’any 1971 es va crear el grup Carraixet 72, que va actuar per primer cop el 27 de febrer de 1972 al saló de l’Escola de Mestres Industrials de Castelló. En eixa època, Mª Carme Giner –la filla major de Lleonard– també acompanyava al seu pare, encara que oficialment no formava part del grup. Al llarg de 1972 i part de 1973, van fer una gran quantitat d’actuacions per tot arreu del país, i tot siga dit, la majoria d’elles sense permís governatiu.

Entre les actuacions més representatives d’aquesta primera etapa del grup podem mencionar les següents: el I Festival “Cançó Folk del País Valencià” a la fira de Juliol de València l’any 1972; l’Aplec de Sueca a la Muntanyeta dels Sants, a Canals amb Lluís Llach, i a les Escoles Profesionals de València amb l’Ovidi Montllor.

L’any 1973 una sèrie de fets determinaren la momentània desaparició de Carraixet, les circumstàncies havien canviat, i per tant, era molt difícil realitzar recitals. La Censura havia prohibit les actuacions del grup, i arribats a aquest punt, Lleonard i la seua filla major Mª Carme, van entrar a formar part del grup Els Pavesos –que per aquella època ja havien fet una reestructuració del grup, al marge de l’agrupació anterior que havia estat formada per la comissió de la falla–. Es a partir d’aquest moment quan començarà per a Carraixet la seua segona etapa.

Per tant, va ser al si de Els Pavesos on naix el grup dels Mini-pavesos, constituït per Lleonard i els seus quatre fills Mª Carme de 10 anys, Lleonard (Nanín) de 8, Eva de 7 i Miryam de 5 anys. La presentació de la nova agrupació va ser realitzada al II Festival Folk del País Valencià tot junt amb Pavesos, Raimon i altres grups de la cançó als Vivers de València.

Els Mini-pavesos varen continuar actuant amb Els Pavesos, i inclús van guanyar diversos festivals, destacant per la seua importància el 1er. Premi al I Festival de la Nova Cançó al País Valencià, a Xirivella, organitzat per la Diputació de València. Després de l’esmentat festival varen conéixer a Toni Mestre, qui els recolza molt amb el seu programa radiofònic “De dalt a baix”, dedicat a la recuperació de la nostra cultura popular.

El grup familiar dels Mini-pavesos va poc a poc adquirint cada vegada més força, i es per això que, després de formar part de Els Pavesos durant dos anys, decidixen separar-se definitivament. Així es com els Mini-pavesos es desvinculen de Els Pavesos, i encara que seguixen actuant amb el nom de Mini-pavesos per un temps, prompte es convertiran en els Mini d’Alboraia.

En aquesta etapa, ja amb el nou nom dels Mini d’Alboraia, coneixen al gran professor Sanchis Guarner en una actuació a les Escoles de Gandia i endemés varen guanyar el 1er. Premi al Festival de la Creu Roja a Alboraia.

Serà més avant quan Lleonard es plantege la reestructuració musical del grup, i així, cap a la tardor del 75 ampliarà el grup amb tres músics més de l’antic Carraixet 72, Rafael Arnal, Pere Marco i Jesu. Davant aquesta nova situació, el grup va decidir finalment tornar a recuperar el nom inicial de Carraixet.

Tanmateix cal dir que a partir de novembre de 1975 es produïxen a Espanya un fets determinants, que comencen a canviar la situació del País Valencià, accelerant-se la recuperació idiomàtica i cultural del país. En aquest procés, la cançó tindrà un paper molt important.

Ací comença una nova etapa amb noves perspectives per a la cançó, el grup s’incorpora a aquest procés, i entra a una oficina de management que organitza recitals pel país, es diu Auca.

Al 1977 es crea a la ciutat de València el Col•lectiu de Músics del País Valencià, on ràpidament el grup s’integra. Es en aquest moment quan el grup es consolida i realitza gran quantitat d’actuacions, de les quals caldria destacar l’Homenatge a Miguel Hernández, a Dénia, i una festa a Foios on van fer ballar fins i tot al propi Vicent Andrés Estellés.
Amb gran il•lusió, en Gener de 1978, Carraixet va iniciar la seua trajectòria discogràfica amb la gravació del primer disc “Beure, cantar i ballar”, i l’any següent aplegaria el segon disc anomenat “Entre col i col… lletuga”. En aquest mateix any (1979), també graven conjuntament i amb la participació de tots els cantants i grups actius de la Nova Cançó el 1er. L.P. de “Nadal Valencià”.

En l’octubre de 1980 van gravar el seu 3er. L.P. “Fet a Posta”, a més de “Nadal Valencià II” i “Contes Valencians per a xiquets”, en col•laboració d’altres grups. Al 1981 es va realitzar una recopilació dels 20 anys de la Cançó al País Valencià al disc que té per títol “La veu d’un poble”, conjuntament amb els solistes i grups més destacats d’aquest moviment.

Dos anys després, al 1983, Carraixet grava el seu 4art. L.P. que s’anomena “Estimem per estimar”, baix la direcció del gran músic i compositor Enric Murillo. A més a més, es produïx un especial esdeveniment amb la col•laboració i incorporació al grup de Vanessa, la filla més xicoteta de Lleonard. Serà cap a la tardor del mateix any, quan el grup grave les veus de la banda sonora d’Enric Murillo per a la pel•lícula “Que me quiten lo bailao” del director valencià Carles Mira.

De totes les actuacions realitzades pel grup durant aquest període, caldria recalcar l’Homenatge i l’inauguració de l’Institut Joan Fuster a Sueca, on van tindre l’oportunitat de conéixer el gran escriptor benidormer.

L’any 1985 graven el 5é. L.P. que du per títol “Ací estem”, i en 1987 realitzen conjuntament amb Xarxa Teatre un gran espectacle de carrer “Nit Màgica” combinant focs artificials, teatre i música. A l’any següent, amb la companyia L’Om Teatre, organitzen un altre gran espectacle de característiques similars “Avui, festa i foc”.

En abril de 1990 la televisió valenciana, dedica una sèrie de programes “Solfa Íntima” a les diverses formacions musicals valencianes –com son Al Tall, Seguridad Social i Remigi Palmero, entre altres– dedicant un capítol al grup Carraixet. D’aquest mencionat capítol hi hauria destacar la presencia del gran poeta nacional Vicent Andrés Estellés, qui amb la seua gran humanitat va dedicar unes emotives paraules d’afecte i reconeixement a tots els membres de la formació.

“… Perquè el Grup Carraixet, fa molts anys que el conéc i sempre m’han omplit d’alegria, una alegria extraordinària. Les xiques les recorde per exemple ara,… Ara mateix tinc la imatge quan actuaren a Museros, jo actuava amb elles, i quasi em vaig enamorar d’una d’elles, no dic quina. Sempre m’han fet molt feliç, sempre m’han donat una gran alegria, el dinamisme que tenen ells en les seues actuacions m’ha arribat a mi diriem, m’ha arribat a mi,… m’ha arribat i s’ha fet en mi música i cançó i ganes de treballar, he eixit després de vore’ls actuar més content i més ple de paraules, en ganes de cuidar-me damunt dels papers, i son moltíssimes les coses que he escrit que tenen com arrel única les actuacions de Carraixet, l’alegria de la joventut, la bellesa, l’exemple d’este home, el pare”.

Vicent ANDRÉS Estellés

Al mateix any s’estrena al Teatre Principal de València l’espectacle “Quart Creixent” que resumix la Cançó lleugera valenciana. Patrocinat per “Música 92”, Generalitat Valenciana; Direcció de Josep Gandia Casimiro; Direcció Musical d’Enric Murillo; Coreografia d’Olga G.Poliakoff; Multivisió de Pedro Pablo Hernández i Escenografia de Carles Montesinos; “Quart Creixent” combina la varietat musical amb la dansa, la literatura i la imatge. A l’any 1992 es presenta el C.D. “Quart Creixent”, gravat conjuntament pels mateixos components que formen l’espectacle.

En juny d’eixe mateix any Carraixet va gravar el seu 1er. C.D. “Què sabràs tu de mi”, treball que va ser presentat al Rialto-Sala 4 de València.

En abril de 1993 graven per al diari Levante “Especial Pasqua”, cinta d’àudio de dotze cançons populars valencianes, que correspon al volum V de la col•lecció “Historia de la Música de la Comunidad Valenciana”. En setembre d’aquest mateix any, fan la gravació del C.D. “Cant d’enllaç” de Francesc Barranquet. El disc s’estrena al Teatre Principal de València en gener de 1994 a benefici de l’Associació Valenciana contra la Fibrosi Quística, amb el grup Carraixet i les col•laboracions del Ballet d’alumnes de l’escola d’Olga Poliakoff, Lluís Miquel i el Cor Allegro de la ONCE de València.

Per celebrar el seu “25 aniversari”, en octubre de 1995, el grup gravara el seu 2on. C.D. anomenat “Mareta”. Aquest nou disc esta dedicat als seus pares, i especialment a s’ha mare Carme en agraïment per la seua dedicació, recolzament, paciència i saviesa. El disc esta compost per deu temes populars, a més d’una recopilació de tres cançons “Records d’Infantesa”, que van ser gravades i recuperades de la presentació del II Festival Folk del País Valencià als Vivers de València.

Als anys següents, l’activitat del grup Carraixet es centra sobre tot en actuacions, recitals i col•laboracions amb altres autors. Caldria esmentar l’espectacle commemoratiu dels 20 anys “Que vos passa valencians” de Paco Muñoz , realitzat a Dénia el 19 de Juliol de 1997. Carraixet junt a Remigi Palmero, Mi Chica, Elios i Lluís Miquel col•laboraren a l’espectacle, que es va convertir en un acte reivindicatiu de les llibertats i en defensa de la llengua. A més a més, va tindre un marcat caire d’homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés i al cantant Ovidi Montllor. Poemes i cançons s’intercalaren amb al•lusions a la censura “la d’abans i la d’ara”, i Paco Muñoz va sorprendre hom amb “Mirades”, un nou tema que va presentar eixa mateixa nit. També es van sumar a l’aniversari l’actor Juli Mira, Toni Mestre, Josep Vicent Marqués, Alfons Cervera, Enric Murillo, Enric Alfons, Castejón, Rafa Armengol i Enric Lluch.

Al mateix any de 1997 se reedita “Canteu xiquets, canteu!”, recull de cançons realitzades pel grup Carraixet de treballs anteriors. L’any següent el grup musical Riu Sec publica el seu disc “Fent Camí”, col•laborant Carraixet en una de les cançons. El mateix any 1998, els estudis Tabalet editen “Sentir la ciutat”, amb la col•laboració de Lluís Miquel, Carraixet, Al Tall, Miquel Gil i Paco Muñoz entre altres.

El 30 d’octubre de 1999, es celebrava a Meliana la II Edició “Prèmis A la nostra marxa – Radio nova”. En aquest acte presentat i dirigit per Simó Aguilar, fou entregat al grup Carraixet el Premi cançó popular .

L’any 1999 es reedita “Nadal i festa I”, amb la col•laboració d’Al Tall, Paco Muñoz, Tica Grau i Carraixet entre altres. Aquest disc es un recull de nadalenques i cançons populares valencianes excloses dels discs “Nadal I” i “Nadal II”. Un altra reedició dedicada a les nadalenques fou “Nadal valencià”, publicada per PM Publicacions l’any 2002. En aquest treball hi col•laboraren Carraixet, Paco Muñoz, Al Tall, Lluís “el Sifoner” i Valldecabres entre altres autors.

El 22 de març de 2003, el grup Carraixet celebrava el seu 30 aniversari Al Teatre Micalet . L’actuació musical fou presentada per l’actor Paco Alegre i l’actriu Maribel Casany. Aquest event fou un breu repàs de la història del grup Carraixet, on es recordaren les cançons més representatives del grup i, a més a més, es varen fer de noves. També, hi varen col•laborar Lluís Miquel (Els 4Z), el cantautor Paco Muñoz, Vicent Torrent, Manolo Miralles i el grup Al Tall. La direcció de l’espectacle estigué a càrrec de Josep M. Casany. En aquesta commemoració varem gaudir d’un Carraixet ple d’energia, on monstraven que encara hi tenem molt de camí per davant.

Però, desgraciadament, el 20 de maig del 2005, Carraixet rebia un colp molt dur i inesperat, Lleonard Giner (pare) ens deia adéu per a sempre. La noticia va envair de tristesa els cors de tots els companys de professió i deixava a tota una famila molt dolguda. Aquesta pèrdua fou molt crua per a tots els components del grup, per que per a ells no sols havia estat un membre més del grup, sinó que també era el pare de tots.
Uns mesos després, el 12 de novembre de 2005, es celebrava a Meliana la VIII Edició “Prèmis A la nostra marxa” . En aquest acte presentat i dirigit per Simó Aguilar, fou entregat a Lleonard Giner i Mur (del grup Carraixet a títol póstum) el Premi a la trajectòria professional, cultural i valencianista.

Actualment el grup Carraixet esta acabant de gravar un nou disc anomenat “Guspira”. El disc –que eixirà en Nadal o principis de l’any vinent– va ser iniciat fa uns dos anys, mentre Lleonard Giner encara estava entre nosaltres, però degudes les circumstàncies el disc s’acabara sense ell. Així i tot, al sentir el disc podrem gaudir del seu treball, ja que hi va realitzar gravacions d’algunes bandúrries i cors abans de caure malalt. “Com una guspira” està produït per Cèsar Murillo, i consta de cançons populars, cançons escrites i composades per Mª Carme Giner i d’altres cançons populars adaptades i arranjades pel mateix Cèsar Murillo. Al disc trobarem onze temes de gran qualitat. Son;
– “Lletania dels caps” amb lletra de Rafa V. Arnal i música de Cèsar Murillo.
– “Rap del País” amb lletra de Toni Mestre i música d’Àngel Murillo.
– “Cantaré llibertat” amb lletra del poeta valencià Enric Lluch i música de G. Ara Dinkjian. Als cors Lleonard Giner (pare).
– “Canta-li a la vida” amb lletra de Mª Carme Giner i Paco Muñoz, i música popular àrab.
– “Trista cançó” amb lletra de l’actor Carles Pons i música popular grega. A la bandúrria Lleonard Giner (pare).
– “Mare Terra” amb lletra del poeta Enric Lluch i música d’Enric Murillo.
– “Com una guspira” amb lletra de Vicent Martínez i música de Mª Carme Giner.
– “El meu País” amb lletra del poeta valencià Marc Granell i música de Mª Carme Giner.
– “Miryam” peça instrumental de Lleonard Giner i arranjaments de Cèsar Murillo.
– “Estic sol, encara” amb lletra de Vicent Andrés Estellés i música de Mª Carme Giner.
– “Carta a l’Exili” amb lletra d’Albert García i música de Kristos Leontis.

En aquest disc es conten histories d’amor, de la vida, de la natura, a més de continuar en la seua línea de defensa de la cultura i la llegua. A més a més, s’ha procurat que hi haja qualitat, tant en la música com a les lletres de les cançons. Estes lletres estan carregades de missatge, i per tant, el resultant ha estat un disc amb unes cançons molt fortes i valentes.